divendres, 21 de febrer del 2014

Grimpar pels arbres

Avui he fet realitat un vell somni: enfilar-me pels arbres ! Gràcies a l’esplèndid mestratge d’en Cesc he après els principis més rudimentaris de la tècnica d’escalar arbres i tot seguit els he posat en pràctica. Quan ets entre les branques d’un cedre a uns quants metres d’alçada sembla que estiguis entre els seus múltiples braços i gaudeixes de la sensació de sentir-te protegit. Tot i que en qui has de confiar és amb les cordes, els nusos, l’arnés o els mosquetons.


Grimpar dalt d’un arbre pel pur gust de sentir-te dalt d’ell et genera un sentiment d’intimitat. Normalment, observem un arbre des d’una certa distància per admirar la seva morfologia o arquitectura o bé ens situen sota seu per conèixer les característiques de les seves fulles, fruits o escorça. Ara bé, ser dalt seu, entre les seves branques és com estar dins d’un espai molt personal i reservat. Aquesta sensació també l’afavoreix la suau penombra de la seva capçada. I allà dalt recolzant-te en el tronc i entre les branques només desitges dir: Gràcies !




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada