Josep Pla i els incendis

Aquests dies llegeixo els dietaris del 1956, 1957 i 1964 de Josep Pla recopilats per Xavier Pla en el volum titulat: La vida lenta i m’ha tornat a sorprendre com entre notes de la seva vida social, dels seus àpats, de les seves lectures... sempre apareix una frase sobre el vent, el fred... Per exemple, el dia 1 de gener de 1956 escriu: “Aquesta nit, mentre tronava a casa ( a les dues), caminant contra una tramuntana fortíssima, pensava que, de vegades, la vida sembla més llarga que l’eternitat”

Doncs de Josep Pla, que sempre s’incorpora en les meves lectures, us vull reproduir un fragment del llibre: Les hores, que parla dels incendis. Ràpidament us adonareu com d’actual segueix sent aquest text i de quin gran observador era Josep Pla.

“En aquest país, a l’estiu, es produeixen els incendis de boscos. A la tardor i a l’hivern, si plou, les inundacions. Tot està perfectament organitzat amb una perfecció cronomètrica.

Aquest estiu ha estat molt xafogós i el fet ha estat perfectament visible pensant que fa més de dos mesos que no ha caigut ni una sola gota d’aigua del cel. En realitat, fa dos anys que no ha plogut en profunditat.

Des que tinc ús de raó, he vist incendis de boscos –des de casa- cada estiu. De vegades, tres o quatre –i algun any més. Estrany ? És una veritat incontrovertible.

Es podrien fer, potser, algunes consideracions útils en relació amb aquestes catàstrofes.

1r En aquest rodal hi ha molts arbres –potser més que mai fins on pot arribar el nostre record. No solament hi ha més arbres sobre el litoral, sinó a l’interior. A la costa, el pi ho envaeix tot, va agafant un domini total del terreny, i aquest arbre, que és tan pobre però que té una capacitat fabulosa d’adaptació en els espais més àrids, es va tornant el rei. Aquesta costa, que abans de la fil·loxera fou un país de vinyes, ara és un país de pins. L’arborificació és també un fet comprovable a l’interior del país…

… En els moments actuals, hom passa per aquells boscos i li arriben rarament a l’orella els sorolls de la destral i del llenyataire i del carboner i els dels arbres en esqueixar-se d’una manera contundent. Sobre aquells boscos hi ha una gran pau, perquè el preu de la fusta s’ha deteriorat notòriament.

2ª Així, si l’arborització s’ha augmentat i densificat a simple vista, és igualment constatable que els boscos són molt bruts. Per un bosc net de botànica baixa i ínfima, n’hi ha deu que a l’estiu, sempre estan a punt perquè s’hi cali foc. Els boscos s’han de netejar, i això és el que rarament es veu…

… Així, doncs, caminant avui pels boscos, cosa que de vegades faig, però que sobretot solia fer quan les cames em portaven més, s’hi troba una classe de gent que anys enrere hauria estat impensable. Aquells anys els boscos eren solitaris. Avui, la solitud ja no existeix. S’hi ha projectat la fabulosa població turística i cada vegada hi és més present. Mai no s’hi havia vist una cosa semblant. Parlo dels turistes que divaguen per les boscúries, dels que acampen en llocs remots amb les seves tendes, dels amants de la naturalesa i sobretot dels seus llocs més recòndits i emboscats. Entre aquesta classe de persones hi ha els qui coneixen i practiquen millor els principis del turisme teòric i pràctic. Però, tal com s’han posat les coses i davant l’enorme allau humana, seria un error de creure que entre aquesta classe d’excursionistes no hi ha fatalment un nombre de persones negligents. En el curs de la meva vida he vist tants incendis, he sentit parlar d’aquests fets amb tanta precisió i tants coneixements, que, si pogués, em permetria d’afirmar una cosa clara i senzilla: gairebé tots aquests desastres tenen per causa les més adotzenades i vulgars habitualitats…

…Quan els boscos es troben en aquesta situació, provocar un desastre pot tenir com a causa la cosa més innocent i vulgar d’aquest món. és a dir, incendiar un bosc és una cosa facilíssima.

3ª En el que porto de vida, i fiant-me de l’experiència personal, he vist apagar pocs focs –mentre el vent no pari. He vist focs que no han pogut apagar centenars de soldats i de guàrdies. Ni tan sols poden evitar que es propagui. Els pagesos més experimentats i més cauts, davant d’un foc fan tallades davant la direcció del vent.”